Thomas Sankara, líder de la Revolució d’Agost, va afirmar que el procés de transformació que va promoure a Burkina Faso aspirava a ser hereu de totes les revolucions del món. Tanmateix, va ser una experiència en particular la que va deixar l’empremta més visible: la Revolució Cubana.

En el marc de la seva abundant activitat diplomàtica, el revolucionari burkinabè va establir una molt bona relació amb el seu homòleg cubà, Fidel Castro, i es van signar acords de cooperació sud-sud de gran calat. Un dels exemples més sonats és el de la rebuda per part de l’illa caribenya de 600 joves estudiants de Burkina Faso per rebre formació secundària i superior.

Però la influència cubana arriba molt més lluny. Els Comitès de Defensa de la Revolució de Burkina Faso, a banda de dir-se igual, s’inspiren clarament en el model cubà. I el lema de la Revolució d’Agost, repetit encara a dia d’avui amb una gran freqüència, és una traducció literal del famós “patria o muerte, venceremos”.

A continuació podreu llegir, en paraules del propi Thomas Sankara, el profund respecte que sentia per la Revolució Cubana i, en particular, per la figura d’Ernesto “Che” Guevara. Aquest discurs està recollit en l’obra La llibertat contra el destí, publicada recentment en català per l’editorial Tigre de Paper.

Alex Verdejo


Homenatge al Che Guevara

Aquest discurs va ser pronunciat en el marc d’una cerimònia que honorava la vida del Che Guevara, assassinat 20 anys abans. Una delegació cubana, que incloïa Camilo Guevara March, el fill del Che, hi era present. Cal destacar que Sankara serà assassinat una setmana més tard i segurament aquesta és una de les seves últimes aparicions públiques, un dels seus últims discursos. Els claudàtors indiquen passatges poc audibles en la gravació que ha servit per a la transcripció d’aquest discurs.

*

Aquest matí, de manera modesta, hem vingut a inaugurar aquesta exposició que prova de resseguir la vida i l’obra del Che. Al mateix temps, avui volem dir al món sencer que el Che Guevara no és mort per a nosaltres. Perquè arreu del món hi ha focus on els homes lluiten per més llibertat, més dignitat, més justícia, més felicitat. Arreu del món els homes lluiten contra l’opressió, la dominació, contra el colonialisme, contra el neocolonialisme i l’imperialisme, contra l’explotació de classe.

Benvolguts amics, unint les nostres veus amb les de tots aquells que arreu del món recorden que un dia un home anomenat el Che Guevara va […] amb tota la fe del seu cor, es va implicar al costat d’altres homes i d’aquesta manera va aconseguir crear aquesta espurna que tant va inquietar les forces d’ocupació al món, senzillament volem dir que ha arribat una era nova a Burkina Faso, que una realitat [nova] és en marxa al nostre país. Així, podem veure la crida del Che Guevara, el mateix que volia encendre arreu del món focus de lluita.

Al Che Guevara el van abatre unes bales, unes bales imperialistes sota els cels de Bolívia. I nosaltres diem que per a nosaltres el Che Guevara no és mort.

Una de les frases boniques que recorden els revolucionaris, els grans revolucionaris cubans, és la mateixa que el seu amic, el seu company de lluita, el seu camarada, el seu germà Fidel Castro mateix repetia. Una frase que havia captat un dia de lluita de la boca d’un home del poble, un oficial de Batista que, malgrat la seva pertinença a aquest exèrcit revolucionari i repressiu, sabia aliar-se amb les forces en lluita per la felicitat del poble cubà. Quan els que havien intentat l’assalt a la caserna Moncada acabaven de fracassar i havien de sofrir suplicis a mans dels exèrcits de Batista, havien de ser afusellats, l’oficial senzillament havia dit: «No dispareu, no es pot matar una idea.»

És veritat, no es poden matar les idees. Les idees no moren. Per això el Che Guevara, que era un concentrat d’idees revolucionàries i de sacrifici, no va morir perquè avui heu vingut [de Cuba] i ens inspirem en vosaltres.

El Che Guevara, argentí per passaport, es va convertir en cubà d’adopció per la sang i la suor que va vessar per al poble cubà. I sobretot es va convertir en ciutadà del món lliure, el món lliure que és aquest món que junts estem construint. Per això, diem que el Che Guevara també és africà i burkinès.

El Che Guevara anomenava boina la seva gorra. Una mica arreu de l’Àfrica, va fer conèixer aquella boina i aquell estel. Del nord al sud, l’Àfrica es recorda del Che Guevara.

Un jovent intrèpid, un jovent assedegat de dignitat, assedegat de coratge, assedegat d’idees, d’aquesta vitalitat que ell simbolitzava en l’Àfrica, buscava el Che Guevara per beure de la font, de la font vivificadora que representava en el món aquest capità revolucionari. I entre els pocs que van tenir la sort, que van tenir l’honor de ser a prop de Che i que encara són vius, alguns són aquí, entre nosaltres.

El Che és burkinès. És burkinès perquè participa en la nostra lluita. És burkinès perquè les seves idees ens inspiren i estan inscrites al nostre Discurs d’Orientació Política. És burkinès perquè el seu estel és al nostre emblema. És burkinès perquè una part de les seves idees viu en cadascun de nosaltres en la lluita diària que fem.

El Che és un home, però un home que va saber mostrar i educar-nos en la idea que podem atrevir-nos a tenir confiança en nosaltres i tenir confiança en les nostres capacitats. El Che és entre nosaltres, junt [amb nosaltres].

I jo voldria dir: què és el Che? El Che, per a nosaltres, en primer lloc és la força de convicció, la convicció revolucionària, la fe revolucionària en el que fas, la convicció que la victòria ens pertany, que la lluita és el nostre recurs.

El Che és també l’humanisme. L’humanisme: aquesta generositat que s’expressa, aquest sacrifici que va fer del Che no només un lluitador argentí, cubà, internacionalista, sinó també un home, amb tota la calor.

El Che és també l’exigència. Exigència d’aquell que va tenir la sort de néixer en una família acomodada… però que va saber dir que no a les seves temptacions, que va saber girar l’esquena a les facilitats, per, al contrari, afirmar-se com un home que fa causa comuna amb la misèria dels altres. L’exigència del Che: això és el que ens ha d’inspirar més.

Per això convicció, humanisme i exigència el converteixen en el Che. I els que saben aplegar dins seu aquestes virtuts, els que saben aplegar dins seu aquestes qualitats, aquesta convicció, aquest humanisme i aquesta exigència, poden dir que són com el Che: homes entre els homes, però sobretot revolucionaris entre els revolucionaris.

Acabem de veure aquestes imatges que ressegueixen tant com poden una part de la vida del Che. Malgrat la seva força expressiva, aquestes imatges són mudes sobre la part més determinant de l’home, la mateixa que l’imperialisme tenia a la mira. És més l’esperit del Che, el que van apuntar les bales, que no la seva imatge. La seva foto és arreu en les ments i la seva silueta és una de les més familiars. Fem per manera, doncs, de conèixer millor el Che.

Acostem-nos, doncs, al Che. Acostem-nos-hi no com ho faríem amb un déu, no com ho faríem amb aquesta idea, aquesta imatge per sobre els homes, sinó que acostem-nos-hi amb el sentiment que anem cap a un germà que ens parla i amb qui també podem parlar. Fem per manera que els revolucionaris s’inspirin en l’esperit del Che, per ser, ells també, internacionalistes, per saber construir, ells també, amb els altres homes de la fe, la fe en la lluita per la transformació de les coses, contra l’imperialisme, contra el capitalisme.

Pel que fa a tu, company Camilo Guevara, sens dubte no podem dir que ets un fill orfe. El Che ens pertany a tots. Ens pertany com un patrimoni de tots els revolucionaris. Així doncs, no pots sentir-te sol i abandonat, perquè trobes en cadascun de nosaltres, esperem, germans, germanes, amics, companys. Ets ciutadà de Burkina amb nosaltres, perquè segueixes decididament les passes del Che, el nostre Che de tots, el pare de [tots] nosaltres.

Finalment, recordem-nos del Che senzillament com aquell romanticisme etern, aquella joventut tan fresca i vivificadora, i al mateix temps aquella lucidesa, aquella saviesa, aquella dedicació que només els homes profunds, els homes de cor poden tenir. El Che era la joventut dels 17 anys. Però el Che també era la saviesa dels 77. Aquesta aliança assenyada és la que hem de tenir permanentment. El Che era el cor que parlava, també era el braç vigorós i intrèpid que actuava.

Camarades, agraeixo als nostres amics i camarades cubans l’esforç que han fet en venir a solidaritzar-se amb nosaltres. Dono les gràcies a tots aquells que han fet milers de quilòmetres, que han travessat els mars per venir aquí a Burkina Faso a recordar el Che.

També dono les gràcies a tots aquells que, amb les seves contribucions personals, faran que aquest dia no sigui senzillament una data al calendari, sinó sobretot uns dies, diversos dies de l’any, diversos dies en els anys i els segles perquè visqui eternament l’esperit del Che.

Però cada vegada que pensem en el Che, intentem assemblar-nos-hi i fer reviure l’home, el lluitador. I sobretot, cada vegada que tinguem la idea d’actuar com ell amb abnegació, amb el rebuig als béns burgesos que proven d’alienar-nos, amb el rebuig també de les facilitats però amb educació i disciplina rigoroses, amb ètica revolucionària, cada vegada que hàgim intentat actuar així, haurem servit de la millor manera les idees del Che, les haurem propagat de la millor manera.

Pàtria o mort, guanyarem!

Les fichiers joints

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.